Condició de l’esclavitud

Dins de l’imperi, els esclaus eren venuts en subhasta pública o, de vegades a les botigues, o per venda privada per als esclaus més valuosos. El tràfic d’esclaus va ser supervisada pels funcionaris fiscals romans anomenats qüestors.

De vegades els esclaus estaven exposats en suports rotatius, per ser millor observats i al costat de cada esclau anava penjat per a la venda un tipus de placa que descriu el seu origen, la salut, caràcter, intel·ligència, educació, i altra informació pertinent per als compradors. Per poder apreciar millor les seves qualitats i defectes sempre eren exposats nus. Els preus variaven amb l’edat i la qualitat, així els nens esclaus eren més barats que els adults, i entre aquests últims els més valuosos aconseguien preus equivalents a milers de dòlars d’avui dia. Com a garantia, el concessionari estava obligat a reemplaçar amb un esclau nou dins dels sis mesos després de la compra, si l’esclau tenia defectes ocults que no es van manifestar a la venda. Els esclaus posats a la venda sense període de garantia estaven obligats a portar una gorra a la subhasta, i eren més barats.

Es podien casar ?

Els esclaus eren propietat absoluta del seu amo. No tenien personalitat jurídica, de béns, ni de família pròpia, perquè el seu matrimoni, encara aconseguit amb el permís de l’amo, es considerava simple unió, i els fills eren propietat de l’amo. Els esclaus domèstics eren rebuts amb una cerimònia, i se’ls purificava tirant-los aigua a sobre del seu cap.
descarga (2)

Com podien aconseguir la llibertat o manumissió

Els esclaus de ciutat solien tenir família i una gran autonomia. Podien aconseguir la llibertat o manumissió de diferents formes:
•  Bastant irònicament, amb la seva pròpia mort, quan l’alliberaven perquè tingués un enterrament de persona lliure.
•  Amb la mort del seu amo, en el testament solien alliberar als seus esclaus com a mostra de generositat. Quan eren alliberats d’aquesta manera, se’ls deixava alguna propietat o diners.
•  Comprant la seva llibertat, ja que després d’haver passat anys d’intermediari del seu amo en els negocis, podien guanyar un peculi.
•  Per declaració davant d’un magistrat. Amo i esclau defensaven la seva llibertat davant d’un magistrat. Si era acceptada, se li posava un bastó al cap com a senyal de la seva llibertat.
descarga (1)

De que trevallaven?

Trevallaven d’agricultors, remaders i feien tots els serveis que l’amo volia: preparar el menjar i servir-lo, cuidar els animals, anar a comprar i fins i tot las esclaves donaven tot el seu cos als amos.

Imagen

Per la part de la mineria, Atenes, els esclaus són els principals extractors de les mines de plata de Laurion, necessaries per a l’estabilitat monetària de la ciutat grega. Lauffer també estima que uns 30 000 esclaus pogueren treballar a mines i els seus molins de tractament. Durant l’Imperi Romà, la condemna a les mines (ad metalla) fou part de les sancions jurídiques més utilitzades. A l’Edat mitjana, els esclaus són utilitzat, per exemple a Geava en l’explotació de les salines. A les colònies espanyoles d’ America, els esclaus negres, però sobretot els indígenes, foren massivament utilitzades en les mines d’or, plata i coure. Els portuguesos van importar esclaus negres per a l’explotació dels jaciments aurífics de minas de Gerais descoberts a finals del segle XII. I per aixo era tant important la mineria.

L’esclavitud domestica, malgrat no sigui una funció directament econòmica, l’esclavitud domèstica permet els seus propietaris d’obtenir temps lliure (otium) indispensable per a les seves activitats socials, polítiques i artístiques. És molt generalitzada a Roma i a Atenes, on fins i tot els ciutadans pobres tenien sovint un esclau domèstic. Així, segons Finley, a Atenes, tots els homes posseïa almenys un.

L’esclavitud sexual, l’explotació del cos de les dones per les funcions reproductives o de plaer és recurrent en relació a l’esclavitud. Hi ha escrits mitològics antics que indiquen el caràcter comú de l’esclavisme sexual a l’antiguitat. L’esclavitud sexual és molt estesa al món antic, ja sigui per la prostitució però sobretot per les relacions sexuals entre amos i esclaus dels dos sexes; els testimonis indiquen que aquests eren normal a Roma.

Els nadons de l’antiga roma

La majoria dels esclaus de l’antiga Roma s’adquirien a través de les guerres, els exèrcits romans portaven els presoners de guerra com a part de la recompensa de la guerra.
Davant del temple de Pietas, estava la columna lactària, on eren dipositats els nadons abandonats perquè algú els adoptés. Això gairebé mai no succeïa, sinó que els recollien persones que els convertien en esclaus si eren homes, i en prostitutes si eren dones. Els nens inútils, deformes o febles eren eliminats. El nen adoptat prenia el cognom del nou pare. Quan una esclava tenia un fill, era responsabilitat del seu amo acceptar-lo en la família. Que el matés si no era acceptat no estava mal vist, encara que més tard va poder arribar a tenir un tipus de reprovació moral.
descarga

On estaven situats?

*L’esclavitud a l’antiga Roma constituïa una de les característiques de la societat romana. Al llarg de tota la història de l’Imperi romà i el seu domini sobre la Mediterrània, Europa, Àfrica i Àsia, la societat romana va ser essencialment esclavista, i tant la seva economia com la seva estructura social es basava en un sistema de classes on l’esclau constituïa l’esglaó més baix de la societat.

Imagen1

Com s’aconseguien els esclaus?

 

La majoria dels esclaus de l’antiga Roma s’adquirien a través de les guerres, els exèrcits romans portaven els presoners de guerra com a part de la recompensa de la guerra.

Davant del temple de Pietas, estava la columna lactària, on eren dipositats els nadons abandonats perquè algú els adoptés. Això gairebé mai no ocorria, sinó que els recollien persones que els convertien en esclaus si eren homes, i en prostitutes si eren dones. Els nens inútils, deformes o febles eren eliminats. El nen adoptat prenia el cognom del nou pare. Quan una esclava tenia un fill, era responsabilitat del seu amo acceptar-lo en la família. Que el matés si no era acceptat no estava mal vist, encara que més tard.

Dins de l’imperi, els esclaus eren venuts en subhasta pública o, de vegades a les botigues, o per venda privada per als esclaus més valuosos. El tràfic d’esclaus va ser supervisada pels funcionaris fiscals romans anomenats qüestors.

De vegades els esclaus estaven exposats en suports rotatius, per ser millor observats i al costat de cada esclau anava penjat per a la venda un tipus de placa que descriu el seu origen, la salut, caràcter, intel·ligència, educació, i altra informació pertinent per als compradors. Per poder apreciar millor les seves qualitats i defectes sempre eren exposats nus. Els preus variaven amb l’edat i la qualitat, així els nens esclaus eren més barats que els adults, i entre aquests últims els més valuosos aconseguien preus equivalents a milers de dòlars d’avui dia. Com a garantia, el concessionari estava obligat a reemplaçar amb un esclau nou dins dels sis mesos després de la compra, si l’esclau tenia defectes ocults que no es van manifestar a la venda. Els esclaus posats a la venda sense període de garantia estaven obligats a portar una gorra a la subhasta, i eren més barats.

Imagen